En la pràctica de l’osteopatia un dels seus components fonamentals és la perspectiva holística a través del qual el pacient és explorat i diagnosticat. El que es tradueix en l’estudi de la patologia del pacient no solament a través de la zona dolorosa sinó també l’origen del problema que pot estar localitzat en una altra zona més o menys allunyada del cos del pacient. I per descomptat, una d’aquestes estructures que pot estar generant el problema o el dolor del pacient són les vísceres.

Una alteració en el funcionament de les vísceres, el que es coneix com disfunció somàtica, pot generar en un percentatge elevat de dolor en altres estructures del cos. Però no només en aquest sentit, sinó que també succeeix a la inversa i una disfunció en una estructura com ara una articulació o un múscul pot desencadenar una alteració en una víscera. Aquestes connexions entre diferents elements i en ocasions tan distants entre es coneixen com reflexos viscero-somàtics i somato-viscerals.

I per descomptat, l’osteopatia porta des dels orígens de la seva pràctica estudiant com tractar aquests problemes. Ja des del segle XIX es coneixen les primeres tècniques enfocades a òrgans abdominals. Encara que si cal destacar a un osteòpata en l’àmbit visceral aquest és Jean Pierre Barral, procedent de l’escola francesa.

La gran majoria de les tècniques viscerals actuen sobre la mobilitat de les vísceres a través de manipulacions directes i mitjançant estiraments. Amb l’objectiu de recuperar la posició i la funció de les vísceres. Però és important destacar que també hi ha altres tècniques que estan destinades a retornar el ritme i l’amplitud del moviment inherent a cada òrgan, el que es coneix com la motilitat. Aquest és un concepte derivat de la tècnica craneosacral, i per tant respon al moviment rítmic i oscil·lant característic de cada víscera.

Comunament els òrgans que són tractats a través d’osteopatia pateixen a causa restriccions en la seva mobilitat, adherències, espasmes de la musculatura pròpia de l’òrgan o el que es coneix com ptosis, és a dir la caiguda del òrgan. Aquesta última situació ocorre comunament causa d’una fallada als diferents teixits que compleixen la funció d’ancoratge com poden ser lligaments, fàscies o altres òrgans.

Pel que ja s’ha comentat, es podria començar a plantejar el fet que es pot entendre un òrgan com una articulació. Ja que té elements d’ancoratge, té mobilitat i motilitat. Llavors es podria dir que les vísceres formen part del sistema estructural de l’ésser humà. Sent així una articulació més que governa l’estat de salut i de benestar de cada subjecte. El que ens permet concloure que una víscera que es mou bé funciona millor.

També és important tenir en compte que una disfunció a nivell visceral no solament genera un problema de dolor a causa del reflex viscero-somàtic sinó que també generen desequilibris fisiològics en l’organisme. Aquestes disfuncions o desequilibris en ocasions no arriben a ser tan evidents com per ser mesurats a través d’una analítica sanguínia, però, sí que provoquen un estat de malestar o de predisposició per patir altres alteracions de la salut del pacient.

 

És imprescindible remarcar les alteracions que pot provocar l’estat emocional a tot aquest entramat complex entre vísceres i aparell locomotor. Les emocions estan directament connectades amb els òrgans, per l’osteòpata, aquestes emocions són una peça més dins de la maquinària que connecta el sistema estructural. La idea és aconseguir una doble finalitat, que tot funcioni individual i globalment de forma òptima afavorint l’homeòstasi per aconseguir la tan preuada salut.

Per el comentat fins ara, és fàcilment comprensible que l’osteopatia visceral sigui per si mateixa una de les tres branques principals de la pràctica de la osteopàtica. Aquesta disciplina ens fa comprendre perfectament les connexions existents, per exemple, que un dolor a la columna dorsal tingui el seu origen en l’estómac o que a causa d’un problema lumbar siguem més propensos a tenir infeccions en els ronyons. I que la pèrdua d’un familiar o un ésser estimat pot generar un dolor al maluc alhora que restrenyiment.

Finalment, ens poden preguntar, en què pot ajudar-me aquesta tècnica, i la resposta és molt àmplia ja que, en existir aquestes múltiples relacions, podem entendre que l’aplicació de l’osteopatia visceral pot entendre com una teràpia integral en si mateixa, però, s’ha mostrat especialment útil en problemes de restrenyiment, hèrnia de hiat, gastritis, sensació d’inflor, dolors menstruals, alteracions del fetge o ronyons i fins i tot en problemes de fertilitat.

×