La comunicació és allò que configura les nostres relacions i allò que ens configura a nosaltres mateixos/es. Les converses que mantenim però també les que no mantenim amb nosaltres mateixos/es i amb els altres defineixen la nostra manera de viure. És per això que amb aquest post ens hem volgut aturar a reflexionar sobre com és la nostra comunicació en el dia a dia.

La comunicació és allò que configura les nostres relacions i allò que ens configura a nosaltres mateixos/es. Les converses que mantenim però també les que no mantenim amb nosaltres mateixos/es i amb els altres defineixen la nostra manera de viure. És per això que amb aquest post ens hem volgut aturar a reflexionar sobre com és la nostra comunicació en el dia a dia.

Quina mena de converses tenim? Som capaços de comunicar amb efectivitat? Sabem demanar? Sabem oferir? Sabem escoltar? Ens sentim escoltats?

En aquest primer post ens aturarem en l’escolta com a eina essencial de comunicació. I és que escoltar sembla una pràctica senzilla, és quelcom que tots/es fem moltes vegades al dia. Però, ens hem parat a pensar com escoltem? Quina grau d’atenció oferim? Amb quines parts del nostre cos escoltem? Quin espai de comunicació i obertura oferim als altres? Quin espai de confiança?

Una escolta plena, activa i creativa és aquella que es practica des de l’ara i aquí. És un acte d’entrega, de presència en l’acte d’escoltar. I aquest tipus d’escolta no és la que estem acostumats/des a oferir. Ara bé, si comencem a practicar-la de seguida ens adonarem que el que se’ns obre un nou univers en la comunicació amb els altres.

Des d’aquesta perspectiva, sovint quan escoltem cometem 3 errades:

  • Escoltar mentre fem alguna altra cosa. Tenim l’atenció dividida i no estem del tot presents. Pensem per un moment si ens sentim escoltats quan el nostre interlocutor està fent una altra cosa mentre parlem. Quines efectes té aquesta actitud sobre nosaltres? Quines conseqüències té sobre la conversa?
  • Escoltar des de la nostra experiència. Connectem de seguida amb les nostres pròpies vivències i rebem des d’aquest lloc, que potser és ben diferent del lloc on està l’altre. És l’actitud que ens porta de seguida a continuar nosaltres les frases amb un “doncs a mi…” sense deixar que l’altre finalitzi el seu relat. Quin missatge dóna aquesta actitud sobre allò que és important per a nosaltres, la vivència de l’altre o la meva pròpia?
  • Jutgem a partir de les nostres pròpies creences i a partir d’aquestes oferim consol o consell, restem importància, magnifiquem, etc. En jutjar estem impedint, com a mínim, dues coses: a) Que l’interlocutor expressi amb llibertat les seves pròpies emocions en relació amb la situació exposada (deixarem de conèixer-les) i b) Oferir el nostre acompanyament al seu propi procés (tornem a estar centrats en el nostre propi procés enlloc de centrar-nos en el del nostre interlocutor).

Com hauríem d’escoltar doncs, per a assolir una comunicació més plena i profunda? La clau està en practicar una “escolta activa”:

  • Estar presents (centrats en l’ara i aquí i deixant de banda les cabòries que ens ocupen habitualment). Aturem-nos uns instants, respirem profundament i disposem-nos a entregar-nos a l’acte d’escoltar el que l’altre té a dir-nos.
  • Parlem només per acompanyar el relat: assentim, convidem a continuar o aprofundir, preguntem allò que no entenem, repetim allò que ens sembla important, constatem allò que observem amb objectivitat (sense jutjar), però evitem donar la nostra opinió, evitem al màxim possible de parlar.
  • Respectem els silencis que es produeixen de manera natural a la conversa. El silenci és un gran generador, és el que dóna espai per a què l’altre senti que pot expressar-se.
  • Intentem escoltar allò que la persona diu, però també allò que no diu i que està subjacent en la conversa.
  • Fixem-nos en les emocions que la persona ens transmet i en el llenguatge no verbal que utilitza: aquests ens donen molta més informació que les paraules pronunciades.
  • Siguem curiosos/es, preguntem-nos com ha viscut la situació la persona, deixant ara de banda com la viuríem nosaltres. Evitem escoltar des de la nostra experiència.

Si intentem escoltar des d’aquí veurem com la comunicació es fa molt més profunda i eficaç. La persona emissora del missatge rebrà senyals d’interès i d’escolta sincera i s’obrirà molt més per a compartir amb nosaltres.

Us animo a provar-ho!! Practiqueu l’escolta plena amb les vostres fills, pares, mares, parelles, amics, etc. i compartiu-nos què us aporta!!!

×