Salut, coneixement i responsabilitat

Jul 20, 2020
Marc Juncosa

Encara que estiguem habituats a sentir parlar de “la medicina”, el fet és que n’hi ha més d’unA.

Si observem amb atenció, la major part dels tractaments que s’utilitzen en el que vindria a ser la medicina oficial en occident es basen en el combat entre l’ens que causa la malaltia i les substàncies externes que introduïm en el nostre cos amb l’objectiu d’ eliminar aquesta causa.

En relació a la pandèmia que ens ocupa, al no conèixer que substància pot eliminar el virus, s’ha optat per fer campanya de mitjans per prevenir el contagi.

Sembla haver-se oblidat en aquest fer, que disposem de sistema immune. Sí, aquest conjunt de reaccions que el nostre cos porta a terme per defensar-se de la malaltia i que poden ser molt diferents depenent de el grau de salut previ del nostre organisme. Llavors, i si féssim servir el poder que tenim de la millor manera? I si a més d’intentar aturar el contagi, reforcem la nostra capacitat per fer front a la malaltia? Això sona molt menys aterridor que córrer a amagar-se d’ una bestiola invisible oi?

Les medicines tradicionals saben de la importància de la prevenció i la higiene, no només per evitar emmalaltir, sinó per gaudir d’ un estat òptim per a la recuperació en cas de contraure alguna malaltia. Hem vist de manera clara aquests dies, que tal importància han tingut les patologies prèvies en la gravetat d’afectació per Covid-19.

En concret la medicina tradicional xinesa, amb les seves diferents tècniques com el Shiatsu, l’acupuntura, la fitoteràpia o la dietètica, no només és capaç d’afrontar un procés patològic amb excel·lents resultats, sinó que aconsegueix millorar el que considerem l’estat d’ “absència de malaltia “i transformar-ho en autèntica salut. Aquesta salut afecta al nostre estat físic, a la capacitat d’adaptar-nos al canvi, a les agressions externes; i també a l’estat mental i psicoemocional amb el qual podem afrontar situacions inesperades i tan poc habituals com el confinament.

Hem vist que diferent ha estat aquesta etapa per a les diferents persones, d’una banda, a causa de la situació personal, familiar i econòmica de cadascun, però també depenent de la resiliència, de la salut prèvia de l’individu i de les eines al seu abast per gestionar els fets desfavorables i transformar la seva realitat.

La Medicina Tradicional Xinesa ens aporta tots aquests beneficis d’una manera senzilla, segura i efectiva. Igual que fem regularment un manteniment al nostre cotxe per no quedar-nos tirats al mig de la carretera, podem fer-ho amb nosaltres mateixos sense necessitat d’esperar a estar malalts o greument malalts per sotmetre’ns a tractaments agressius amb nombrosos i de vegades intensos efectes secundaris; o som menys importants que el nostre vehicle?

I llavors ve la següent pregunta: com saber si les teràpies que estan fora del circuit oficial, que ofereixen una dinàmica preventiva, són realment segures i efectives? És cert que sembla que han brollat ​​múltiples “noves medicines” en els últims temps, algunes de les quals no tenen bona premsa, i podem tenir dubtes respecte a la seva fiabilitat. La realitat és que hi ha grans diferències entre les tècniques de tractament desenvolupades en el marc de medicines tradicionals com la Xinesa, amb teoria clínica, etiologies, i sistema de diagnòstic en què se sustenta des de fa segles, i les que poguessin ser fruit de la moda. En aquest sentit, una lleugera aproximació ja ens fa evident el tracte d’aquestes medicines a diferents llocs: a la Xina s’estudia amb la mateixa categoria la medicina occidental que la tradicional, i existeixen hospitals on s’apliquen les dues de manera indistinta, segons el que es consideri més convenient per al pacient. Al Japó la medicina tradicional herbal o Kampo també forma part de el sistema nacional de salut, i països com Alemanya, Suïssa o França estan introduint l’acupuntura com un tractament més.

És evidentment responsabilitat de cada un de nosaltres la pròpia salut, i encara que no tenim perquè tenir coneixements profunds sobre medicina, sí que és recomanable conèixer les diferents opcions de les que disposem. Moltes vegades el fet diferencial que fa que una societat accepti o rebutgi un sistema medicinal no és la seva eficàcia o seguretat, sinó la cosmovisió o filosofia en la qual es construeix aquesta societat.

Les visions orientals parteixen d’una cosmovisió integral i harmònica, en la qual no separen ni superposen l’ésser humà a la natura, per la qual cosa la seva medicina es basa en la recerca d’equilibri. Tendeixen també a la subtilesa i la autoobservació, de manera que trobaran abans la llavor de la malaltia, sense necessitat que aquesta floreixi i arreli abans de poder detectar-la. A més, inclouen l’ emocionalitat i la psique, que no formen una categoria a part pel que fa a la malaltia, sinó que es considera interconnectat amb la part física, i no es considera la salut mantenint al marge aquests aspectes. El que es diria medicina familiar, és a dir el coneixement sobre remeis de les persones del carrer, és també part important d’aquestes visions, que inclouen la dietètica com a pilar en el qual es construeix la salut, a l’abast de tots i fàcilment transmissible. L’aliment és en la tradició medicina, ho deien d’Hipòcrates a Confuci, i més tard Avicena.

Hi ha altres visions més paternalistes i més confortables.

D’aquesta manera, hauríem de decidir quins són els valors i principis que volem que regeixin la nostra salut. És molt còmode anar a el metge i que en 10 minuts ens recepti una càpsula miraculosa, i molt més laboriós menjar d’una manera equilibrada avui dia. Ja és una qüestió personal, que hauríem de plantejar molt seriosament i amb brutal sinceritat, pot un sistema de salut com el que tenim actualment ocupar-se realment del nostre benestar profund i real? Volem delegar aquesta responsabilitat? Tenim alguna cosa millor, més important i essencial en la que invertir el nostre temps i energia que en cuidar la nostra salut i la de la nostra família?

Quan se’m van plantejar aquestes qüestions va ser xocant per mi, però no es pot negar que és imprescindible posar en dubte la solidesa i la validesa de tot allò que s’ha construït al nostre voltant si pretenem apropar-nos el més mínim a la veritat. Podem conèixer, podem decidir amb criteri, podem fer alguna cosa millor per nosaltres mateixos que asseure’ns a esperar emmalaltir i després, de manera “pacient”, esperar que algú ens curi. Podem cuidar-nos, cuidar-nos de veritat. Té un cost, més enllà de els diners? Per descomptat, que amb gust hagués començat a pagar abans, d’haver-lo conegut.

 

“De forma completament natural, els detentors de poder volen suprimir la investigació” salvatge ” . La recerca  sense restriccions del coneixement posseeix una llarga història de produir una indesitjada competició. Els poderosos volen una “línia segura d’investigacions” que desenvolupi tan sols aquells productes i idees que puguin ser controlats i, més important, que permetin que la major part dels beneficis redundin en els inversors interns. Malauradament, un univers a l’atzar ple de variants relatives no assegura una tal “línia segura d’investigacions” “(Frank Herbert, 1984)

Sense comentaris

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Call Now Button
× WhatsApp