vilafranca

Ecstatic Dance

L’Ecstatic Dance va néixer cap a l’any 2000 a Hawaii de la mà de joves nord-americans fugits del continent, farts de la manera materialista i individualista de qui anomenem l’American way of life. I segurament va anar en ajuntar-se aquests dos mons tan diferents, aquestes cultures contraposades entre la manera de viure a l’illa respecte al continent americà, la que va donar peu al lent desenvolupament i descobriment del qual avui coneixem a tot el món com a Ecstatic Dance. És com una fusió entre el foc lliure i violent intern d’un volcà al costat del racionalisme més acadèmic.

Fins on se sap, no va ser fins al mes de juliol del 2010 que no es va fer la primera sessió d’Ecstatic Dance al Vell Continent. Va ser de la mà d’un jove DJ Català conegut pel nom d’Albert Pala que va tenir la visió de replicar aquesta pràctica en una petita sala de ball de Barcelona. I a partir d’allà ja mai més no va deixar de fer el que més li agradava, que era precisament facilitar sessions de DJ a través de la música i, aleshores, dels plats de discos. Si voleu ampliar aquesta informació i gaudir d’un bon llibre, podeu comprar la vostra obra titulada Ecstatic Dance, ballant cap a la llibertat. Fins avui és l’únic llibre escrit sobre el tema que jo sàpiga.

I a hores d’ara us estareu preguntant què és l’Ecstatic Dance? Com es practica? En què consisteix? Doncs no és una pregunta fàcil de respondre, ja que el que primer que fem en una pràctica d’Ecstatic és un cercle on ens reunim tots i on acostumo a dir que l’Ecstatic Dance no es pot explicar i que la millor manera d’aprendre és practicar-lo, sentir-ho i viure’l. Així i tot, com aquí només podem escriure, encara que t’invito que ho provis MOLT encaridament, intentarem definir-ho una mica, i explicar com és una sessió.

Les sessions d’Ecstatic Dance solen començar amb un cercle per explicar-ne les pautes i el funcionament. Se segueixen unes simples normes com són: No jutjar ni els altres ni un mateix, no prendre o fer ús de substàncies que alterin la consciència i la ment com són drogues o alcohol, ballar totalment descalços i es prohibeix l’ús de la paraula, encara que sí que està permesa l’expressió a través de gestos i crits o sorolls orgànics en cas de necessitat. Les normes no estan pensades per prohibir i posar límits, sinó ben al contrari, són per permetre que tothom transiti pel mateix marc i que et permetin l’expansió. Per exemple, no portar calçat ens connecta directament i sense interferències amb la terra i ens iguala a tothom. Negar l’ús de la paraula té per objecte eliminar en la mesura del possible la ment i les interferències socials. Després d’aquesta breu explicació us solen seguir algunes breus pràctiques d’alliberament, com respiracions o moviments espontanis del cos com a escalfament i arrelament.

A partir d’aquí, una vegada finalitzada aquesta fase, comença a sonar la música facilitada pel DJ que serà l’encarregat de fer-nos transitar per diferents estats al llarg de la sessió. Tot i que la seva durada no està establerta, sol ser d’unes 2 hores per norma general, encara que no són infreqüents sessions de 4 hores ininterrompudes de la mà de 2 Djs.

La sessió d’Ecstatic Dance fomenta l’expressió lliure a través del ball, sense coreografies fixes i amb un enfocament a la connexió personal i grupal, donant lloc a una veritable transformació interior que facilita als participants trencar a l’instant amb patrons personals i socials. És una pràctica on no es requereix cap habilitat especial, més que el profund desig d’explorar el nostre propi interior de manera sana i divertida. És com un laboratori on cada persona descobreix coses de si mateix i on experimenta amb el seu propi cos.

És una pràctica guiada per un facilitador DJ que s’encarrega de fer-nos transitar per diverses emocions a través de la música. L´Ecstatic Dance fomenta l’expressió lliure a través del ball, sense coreografies fixes i amb un enfocament en la connexió personal i grupal, donant lloc a una veritable transformació interior que facilita als participants trencar a l’instant amb patrons personals i socials. És una pràctica on no es requereix cap habilitat especial, més que el profund desig d’explorar el nostre propi interior de manera sana i divertida.

Les sessions se solen tancar amb un cercle on tots els integrants són convidats a fer partícips als altres sobre la seva experiència, de manera que tothom pugui donar la seva visió personal sobre la seva experiència per igual. Acostuma a ser un dels millors moments perquè la connexió que es pot veure i sentir tant en un mateix com en els altres és enorme comparada amb com tots van començar. Aquí és on es veuen i se senten la transformació del grup. És un moment molt emotiu i molt enriquidor com a éssers humans que som. Aquí s’aprecia que no hi ha diferències i que tots en som un.

Si has arribat fins aquí, molt probablement és perquè t’ha interessat i, per tant, només et resta tastar-lo i gaudir-lo!! Ens veiem a la pròxima sessió d’Ecstatic? Això espero :))

Dj Uri Matsuri

Sobre la Confiança

Què és la confiança?

Aquesta paraula ens proposa que hem de “connectar” amb la “fe”. Això implica entre moltes altres coses, abandonar-se a, recolzar-se en, donar crèdit, seguretat en si mateix.

Tot i això, la confiança igual que qualsevol altre concepte no té continguts a part dels que articulen els usos de les paraules. Les paraules són poderoses, però no pas per mostrar la realitat, sinó pel contingut simbòlic que el que les escolta té al respecte del concepte que expressen. És clar que cap paraula, ni la definició de la mateixa és contenidor de la realitat que intenta descriure, per exemple, ni la paraula persona, ni la seva definició amb paraules no pot reflectir més que el biaix del moment, el lloc, el que la utilitza la paraula i el qui la rep, lògicament el mateix passa amb totes les altres paraules.

Si la paraula només ens pot contenir amb una part de la realitat, entenc que la millor manera de fer servir les paraules és explicant les diferents formes en què es pot vivenciar la confiança.

Confiança materialista

Un dels punts de vista molt estès, sempre dins de l’auto desenvolupament, és veure la confiança com assolible gràcies a una estratègia, seguint una sèrie de punts o paràmetres, on els subjectes han de dipositar la seva fe a les pròpies facultats o capacitats, allò qual per una banda afavoreix l’autoestima basada en una valoració positiva d’un mateix, i de l’altra predisposa qui utilitza la confiança d’aquesta manera a aconseguir els seus desitjos.

Aquesta forma d’entendre la confiança està basada en el materialisme fenomenològic altament individualista, on es vol tenir el control perquè duri alguna cosa o es produeixi alguna cosa, amb necessitat de control com demostra el fet de construir una estratègia, cosa que expressa una falta de confiança en el resultat, i implica por i desconfiança, justament el contrari del que es persegueix. Com deia Krishnamurti un no tem allò desconegut, sinó la fi del conegut. A més, ens hem de preguntar, si per poder tenir confiança en alguna cosa, aquesta cosa ha de tenir certa durabilitat, com és possible confiar en el material? Quan per definició és efímer i transitori. Sens dubte, aquest model de confiança ens portarà per una muntanya russa emocional, de moments d’eufòria a moments deprimits.

Confiança en Déu

Una altra forma de generar confiança és dipositant la fe en Déu, i acceptant els seus designis com a expressions de la seva saviesa. D’aquesta manera, sempre que realment s’accepti la voluntat de Déu, i no ho converteixi en una altra forma de bescanvi per aconseguir els propis desitjos, l’adepte troba alguna cosa atemporal on dipositar la confiança, i per tant una forma estable d’experimentar la confiança i la vida en general. El problema per viure dins aquest estil de confiança és justament ser capaç d’experimentar Déu, atès que, sense aquesta experiència directa, l’adepte pot centrar-se en un elenc de creences i valors preestablerts, però creure no és confiar, és delegar el por.

Confiança a través de l’experiència directa

Per acabar, una ultima manera de tenir confiança, parteix de la fe obtinguda de l’experiència directa, que resulta una realitat universal, és a dir, que és certa per a un mateix i per a tots els altres. Quan una veritat és relativa, no és una veritat. Aquesta manera d’entendre la confiança se separa del materialisme espiritual, on la realitat és allò que hom sent, encara que els altres no ho sentin així. Per tant, quan parlo d’experiència directa de la confiança, no em refereixo a un sentiment més o menys agradable que s’aconsegueix amb alguna pràctica o vivència, sinó a la connexió amb una realitat compartida per tothom que l’experimenti, és com el Dharma , és a dir la llei en què funcionen les coses de forma universal. Reflexionem o moment Perquè confiem que demà sortirà el sol?, no cal creure, simplement ho experimentem directament i com una realitat universal.

Com s’arriba a la confiança mitjançant l’experiència directa? a part d’aconseguir-ho de forma casual, allò usual és mitjançant diferents pràctiques, que facilitin la connexió amb el si mateix, que és en definitiva una expressió del Sí universal. El silenci enriquidor ens obre portes.  La confiança es  un lloc on impera l’amor que hi ha en tu, en comptes de la por, perquè la por asfixia l’amor. La confiança connecta amb la veritat, com confiar en una mentida? A la confiança autèntica hi ha una autoestima basada en el coneixement, no en la sobrevaloració d’un mateix. La confiança produeix exemplaritat com mostren els grans mestres de tots els temps. La confiança, practica una escolta oberta, accepta la revisió de valors i creences. I si bé connectar amb la confiança és una tasca difícil, un cop aconseguida tot ens sembla més fàcil, sense confiança el món es fa costerut.

I si necessitem un lema potser ens pot ser útil fer servir aquet del Dalai Lama “Cada dia, quan et despertis, pensa “avui em sento afortunat d’estar viu, tinc una preciosa vida humana, no la desaprofitaré”

Salut, coneixement i responsabilitat

Encara que estiguem habituats a sentir parlar de “la medicina”, el fet és que n’hi ha més d’unA.

Si observem amb atenció, la major part dels tractaments que s’utilitzen en el que vindria a ser la medicina oficial en occident es basen en el combat entre l’ens que causa la malaltia i les substàncies externes que introduïm en el nostre cos amb l’objectiu d’ eliminar aquesta causa.

En relació a la pandèmia que ens ocupa, al no conèixer que substància pot eliminar el virus, s’ha optat per fer campanya de mitjans per prevenir el contagi.

Sembla haver-se oblidat en aquest fer, que disposem de sistema immune. Sí, aquest conjunt de reaccions que el nostre cos porta a terme per defensar-se de la malaltia i que poden ser molt diferents depenent de el grau de salut previ del nostre organisme. Llavors, i si féssim servir el poder que tenim de la millor manera? I si a més d’intentar aturar el contagi, reforcem la nostra capacitat per fer front a la malaltia? Això sona molt menys aterridor que córrer a amagar-se d’ una bestiola invisible oi?

Les medicines tradicionals saben de la importància de la prevenció i la higiene, no només per evitar emmalaltir, sinó per gaudir d’ un estat òptim per a la recuperació en cas de contraure alguna malaltia. Hem vist de manera clara aquests dies, que tal importància han tingut les patologies prèvies en la gravetat d’afectació per Covid-19.

En concret la medicina tradicional xinesa, amb les seves diferents tècniques com el Shiatsu, l’acupuntura, la fitoteràpia o la dietètica, no només és capaç d’afrontar un procés patològic amb excel·lents resultats, sinó que aconsegueix millorar el que considerem l’estat d’ “absència de malaltia “i transformar-ho en autèntica salut. Aquesta salut afecta al nostre estat físic, a la capacitat d’adaptar-nos al canvi, a les agressions externes; i també a l’estat mental i psicoemocional amb el qual podem afrontar situacions inesperades i tan poc habituals com el confinament.

Hem vist que diferent ha estat aquesta etapa per a les diferents persones, d’una banda, a causa de la situació personal, familiar i econòmica de cadascun, però també depenent de la resiliència, de la salut prèvia de l’individu i de les eines al seu abast per gestionar els fets desfavorables i transformar la seva realitat.

La Medicina Tradicional Xinesa ens aporta tots aquests beneficis d’una manera senzilla, segura i efectiva. Igual que fem regularment un manteniment al nostre cotxe per no quedar-nos tirats al mig de la carretera, podem fer-ho amb nosaltres mateixos sense necessitat d’esperar a estar malalts o greument malalts per sotmetre’ns a tractaments agressius amb nombrosos i de vegades intensos efectes secundaris; o som menys importants que el nostre vehicle?

I llavors ve la següent pregunta: com saber si les teràpies que estan fora del circuit oficial, que ofereixen una dinàmica preventiva, són realment segures i efectives? És cert que sembla que han brollat ​​múltiples “noves medicines” en els últims temps, algunes de les quals no tenen bona premsa, i podem tenir dubtes respecte a la seva fiabilitat. La realitat és que hi ha grans diferències entre les tècniques de tractament desenvolupades en el marc de medicines tradicionals com la Xinesa, amb teoria clínica, etiologies, i sistema de diagnòstic en què se sustenta des de fa segles, i les que poguessin ser fruit de la moda. En aquest sentit, una lleugera aproximació ja ens fa evident el tracte d’aquestes medicines a diferents llocs: a la Xina s’estudia amb la mateixa categoria la medicina occidental que la tradicional, i existeixen hospitals on s’apliquen les dues de manera indistinta, segons el que es consideri més convenient per al pacient. Al Japó la medicina tradicional herbal o Kampo també forma part de el sistema nacional de salut, i països com Alemanya, Suïssa o França estan introduint l’acupuntura com un tractament més.

És evidentment responsabilitat de cada un de nosaltres la pròpia salut, i encara que no tenim perquè tenir coneixements profunds sobre medicina, sí que és recomanable conèixer les diferents opcions de les que disposem. Moltes vegades el fet diferencial que fa que una societat accepti o rebutgi un sistema medicinal no és la seva eficàcia o seguretat, sinó la cosmovisió o filosofia en la qual es construeix aquesta societat.

Les visions orientals parteixen d’una cosmovisió integral i harmònica, en la qual no separen ni superposen l’ésser humà a la natura, per la qual cosa la seva medicina es basa en la recerca d’equilibri. Tendeixen també a la subtilesa i la autoobservació, de manera que trobaran abans la llavor de la malaltia, sense necessitat que aquesta floreixi i arreli abans de poder detectar-la. A més, inclouen l’ emocionalitat i la psique, que no formen una categoria a part pel que fa a la malaltia, sinó que es considera interconnectat amb la part física, i no es considera la salut mantenint al marge aquests aspectes. El que es diria medicina familiar, és a dir el coneixement sobre remeis de les persones del carrer, és també part important d’aquestes visions, que inclouen la dietètica com a pilar en el qual es construeix la salut, a l’abast de tots i fàcilment transmissible. L’aliment és en la tradició medicina, ho deien d’Hipòcrates a Confuci, i més tard Avicena.

Hi ha altres visions més paternalistes i més confortables.

D’aquesta manera, hauríem de decidir quins són els valors i principis que volem que regeixin la nostra salut. És molt còmode anar a el metge i que en 10 minuts ens recepti una càpsula miraculosa, i molt més laboriós menjar d’una manera equilibrada avui dia. Ja és una qüestió personal, que hauríem de plantejar molt seriosament i amb brutal sinceritat, pot un sistema de salut com el que tenim actualment ocupar-se realment del nostre benestar profund i real? Volem delegar aquesta responsabilitat? Tenim alguna cosa millor, més important i essencial en la que invertir el nostre temps i energia que en cuidar la nostra salut i la de la nostra família?

Quan se’m van plantejar aquestes qüestions va ser xocant per mi, però no es pot negar que és imprescindible posar en dubte la solidesa i la validesa de tot allò que s’ha construït al nostre voltant si pretenem apropar-nos el més mínim a la veritat. Podem conèixer, podem decidir amb criteri, podem fer alguna cosa millor per nosaltres mateixos que asseure’ns a esperar emmalaltir i després, de manera “pacient”, esperar que algú ens curi. Podem cuidar-nos, cuidar-nos de veritat. Té un cost, més enllà de els diners? Per descomptat, que amb gust hagués començat a pagar abans, d’haver-lo conegut.

“De forma completament natural, els detentors de poder volen suprimir la investigació” salvatge ” . La recerca  sense restriccions del coneixement posseeix una llarga història de produir una indesitjada competició. Els poderosos volen una “línia segura d’investigacions” que desenvolupi tan sols aquells productes i idees que puguin ser controlats i, més important, que permetin que la major part dels beneficis redundin en els inversors interns. Malauradament, un univers a l’atzar ple de variants relatives no assegura una tal “línia segura d’investigacions” “(Frank Herbert, 1984)

Osteopatia visceral

En la pràctica de l’osteopatia un dels seus components fonamentals és la perspectiva holística a través del qual el pacient és explorat i diagnosticat. El que es tradueix en l’estudi de la patologia del pacient no solament a través de la zona dolorosa sinó també l’origen del problema que pot estar localitzat en una altra zona més o menys allunyada del cos del pacient. I per descomptat, una d’aquestes estructures que pot estar generant el problema o el dolor del pacient són les vísceres.

Vinyasa Ioga i sentir-se jove

Per explicar el Vinyasa ioga, en primer lloc, cal fer una petita introducció del que és el Ioga, comprenent la diferència que hi ha respecte a altres activitats físiques.

La tècnica Metamòrfica

Partint del principi promulgat per W.Fitzgerald sobre les zones reflexes i les seves possibles aplicacions terapèutiques, Robert St. John observant que a partir de la concepció, el zigot creixia en direcció longitudinal céfal-caudal i establint una correspondència amb la columna vertebral, elabora la teoria que certs esdeveniments  generen uns registres en el raquis durant l’esmentada gestació, que actuen a tall de bloqueigs suposant una espècie de contractures psicoemocionals per al fetus, que seran una vegada neixi i durant tota la seva vida la causa de que l’organisme entri en un estat de disharmonia o fins i tot malaltia i que condicionessin la seva forma i estil de vida. Aquests bloqueigs estan transmesos de forma involuntària per mitjà de les nostres mares, durant els nou mesos que dura l’embaràs, que és quan es genera la base de la nostra estructura tant física, com mental i emocional. Dit d’una altra manera, si la nostra mare passa per un moment d’angoixa, de por, de temor o tristesa durant la nostra gestació, pot quedar imprès en nosaltres i concretament en la nostra columna vertebral. Com és lògic, després del naixement també podem adquirir registres que puguin provocar malestar i que condicionin la nostra salut, la nostra vida i la manera que ens relacionem amb el món, per a tot això serà útil i efectiu la tècnica metamòrfica.

Robert St. John aporta a la seva teoria una forma de solucionar o com a mínim minimitzar aquestes impregnacions i en conseqüència augmentar el benestar, treballant sobre les zones reflexes de la columna vertebral, en les diferents àrees, peus, mans, cap i actualment rostre i esquena, es podrà alliberar aquests estancaments.

En ser tan profundament inscrit en nosaltres, dissoldre aquests vincles suposarà una transformació. És natural pensar que si per exemple, s’ha estat vivint dins d’un patró de tristesa, en alliberar l’esmentat patró, automàticament moltes coses canviïn produint-se una metamorfosi, d’aquí el nom. Metamorfosis significa transformació, que es produeix quan es permet el natural fluir de l’energia.

No es busca doncs malalties, ni la solució d’aquestes, sinó l’alliberament d’enquistaments energètics, d’impregnacions emocionals, que en són la causa. La Metamòrfica no tracta la malaltia, sinó a la persona, en una recerca de despertar la seva força vital . El seu efecte és potent i ha de deixar-se al receptor temps per assumir els canvis que pot provocar en ell i en el seu entorn. La regularitat del tractament serà doncs variable, en funció del que ocorri i com ocorri.

El que rep aquesta tècnica ha d’estar disposat cap a l’aprenentatge, cap al coneixement de si mateix, és a dir a escoltar els missatges que sorgiran en alliberar els nusos que en ell es troben gravats. Això no implica que calgui existir una predisposició per part del pacient respecte a la seva recuperació o sanció, de fet això no té perquè ajudar, ja que el Massatge Metamòrfic no actua de forma lineal i harmonitzar i això pot produir-se de forma diferent a l’esperada pel subjecte.

Robert St. John va començar a utilitzar aquesta tècnica específicament en nens afectats per malalties mentals, l’experiència mostra que aquesta tècnica és molt més efectiva en nens que en adults, podent aplicar-se fins i tot en nounats, això no vol dir que en adults no sigui útil, sinó que la velocitat en la qual funciona aquesta teràpia en nens és més ràpida que en adults. S’utilitza per ajudar en la síndrome de Down, en autisme i problemes d’aprenentatge. Un altre exemple és durant l’embaràs, el que permetrà alliberar a la mare i al futur beu dels nusos i de la seva possible transmissió. La Metamòrfica està indicada per a totes les edats, especialment per a aquelles persones que es troben en estats d’estrès, depressió i ansietat. Alguns terapeutes la consideren molt útil per facilitar el trànsit en el cas de malalts terminals

És un sistema útil, ràpid, senzill d’aprendre i agradable de rebre permetent treballar qüestions veritablement difícils d’incloure en altres línies terapèutiques, per la qual cosa es conforma com una excel·lent teràpia complementària.

Els beneficis del Mindfulness dins dels processos de Coaching Personal

En aquest article explicarem els beneficis de combinar el Mindfulness i les teràpies del cos dins dels processos de Coaching Ontològic/Personal, amb la finalitat de descobrir-nos a nosaltres mateixos i mateixes en un procés d’autoconeixement i de desenvolupament personal.

La teràpia de l’acupuntura enfront de l’ansietat

La visió oriental de la salut és molt diferent a l’occidental. Per a ella, tot és dinàmic, és una xarxa d’interrelacions, que constantment reajusta tots els components per trobar l’equilibri natural. Les patologies, són símptomes que un subjecte pateix i que només tenen sentit en relació al propi subjecte, i …

El Ioga, la ciència de l’autoconeixement

En el següent article podràs llegir una breu definició del que es pot entendre per ioga, i el que implica la realització de les seves practiques.

Meditació